Zugunruhe

Zugunruhe és molt més que el relat d'un viatge a les regions més fredes del planeta. És un viatge físic, de moviment d'un punt a un altre, o d'un punt a molts punts, però també és un viatge en el temps, cap al passat ­records de joventut, la relació de l'autora amb el seu pare, de com aquest li va inculcar la dèria septentrional­, i cap al present, a través d'en Jan, el seu fill petit de disset anys, i el present viatge. Cada any tots dos comparteixen un viatge, i cada any la Fúlvia descobreix un nou Jan. És en aquests viatges quan la vida, potser, se sent més viva i canviant. Zugunruhe és la paraula alemanya ( Zug : «moviment», «migració» i Unruhe : «agitació», «ansietat», «inquietud») que descriu el comportament instintiu en els animals abans d'emigrar, especialment en les aus. Una urgència interior que les empeny a batre les ales, canviar els patrons de gana i de son i bellugar-se nerviosament fins que arriba el dia, no saben per què, que emprenen el vol. És aquest sentiment el que ha volgut expressar Fúlvia Nicolàs en el seu llibre.