Una altra forma de socialisme

«Si l’any 1990 m’haguessin dit que publicaria un recull de cròniques titulat Una altra forma de socialisme , m’hauria pensat que era una broma... Tanmateix, trenta anys més tard, l’hipercapitalisme ha anat massa lluny, i ara estic convençut que hem de reflexionar sobre com podem tornar a superar el capitalisme, imaginar una altra forma de socialisme: participatiu i descentralitzat, federal i democràtic, ecològic, mestís i feminista.» Els darrers anys Thomas Piketty ha reflexionat sobre algunes qüestions fonamentals del món d’avui en diverses cròniques periodístiques: el Brexit, la campanya electoral americana, la francesa, els populismes, el racisme, la pandèmia... Convençut que la desigualtat social és un dels principals problemes actuals i que, en essència, «la desigualtat és una qüestió ideològica i política, no econòmica o tecnològica», idea vertebradora del seu pensament, Piketty ens proposa superar el capitalisme i imaginar un projecte alternatiu per al segle xxi: una nova forma de «socialisme». «Com a docent i investigador en ciències socials, m’he especialitzat en l’estudi de la història de les desigualtats i de la relació entre desenvolupament econòmic, distribució de la riquesa i conflicte polític. Basant-me en les lliçons apreses d’aquestes recerques històriques, així com, naturalment, en la meva experiència com a ciutadà observador, a Capital i ideologia vaig proposar alguns “elements per a un socialisme participatiu”, les principals conclusions del qual resumeixo aquí.» «De manera general, per donar una altra oportunitat a l’internacionalisme, cal girar-se d’esquena a la ideologia del lliure canvi absolut que ha guiat la globalització durant les últimes dècades i introduir un altre sistema econòmic, un model de desenvolupament fonamentat en uns principis explícits i verificables de justícia econòmica, fiscal i mediambiental.» «El socialisme participatiu que jo desitjaria recolza sobre diversos pilars: igualtat educativa i estat social; circulació permanent del poder i la propietat; socialfederalisme i globalització sostenible i equitativa.»