He viscut tan poc!

Eva Heyman és per a la ciutat d’Oradea, el que Anna Frank és per Amsterdam i el món. Dos adolescents jueves, cadascuna de les quals escriuen i mantenen un diari, mentre el món estava canviant arrel de l'ocupació nazi. Totes dues van morir en un camp de concentració, Eva a Auschwitz i Ana a Bergen-Belsen. Tot i així, Anna Frank és mundialment coneguda i la història de Eva es presenta just ara per primera vegada en català, amb una franquesa i una emotivitat que arribaran a tots els lectors. «Com tants adolescents, Eva Heyman va començar a escriure el seu dietari secret i personal el dia del seu aniversari. Feia tretze anys. Era el 13 de febrer de 1944, a Oradea, a Hongria. I el va aturar poc més de quatre mesos després, el 30 de maig de 1944. És realment molt poc temps. Però aquests pocs mesos ens presenten, acumulat, comprimit, amb tot el dramatisme, el recorregut que milions de persones van fer en aquells mateixos anys a tota Europa. El recorregut que va entre una vida aparentment normal, festiva, un aniversari, uns regals, una família, unes esperances, uns somnis, ens primers enamoraments, i les portes mateixes de l’infern. Eva deixa d’escriure en el precís moment en el que la vénen a buscar en un camí que passarà per la seva deportació a Polònia el 3 de juny, l’arribada a Auschwitz el sis de juny i la mort al camp, després de ser seleccionada per Mengele, el 17 d’octubre del mateix any.» VICENÇ VILLATORO