El mínim que es pot dir

El mínim que es pot dir és un trajecte vivíssim des dels anys de clandestinitat fins a avui dia amb parades en el desenvolupament del moviment estudiantil i el nou sindicalisme obrer dels seixanta, l’amarga experiència de la divisió dels socialistes catalans l’agost de 1966, la construcció de la unitat democràtica contra el franquisme, l’assoliment de la unió del socialisme català en un sol partit, el restabliment de la democràcia i la Generalitat, el retorn del president Tarradellas... Victòries il·lusionants i derrotes amargues, el llarg cicle pujolista a Catalunya i els governs d’Entesa a la Generalitat. *Raimon Obiols ha escrit un llibre que és també una reivindicació dels processos col·lectius i de l’activitat política en temps de descrèdit, i un bell conjunt de retrats de molts dels companys, alguns coneguts i d’altres «transparents», amb qui ha fet camí al llarg de cinc dècades de vida política catalana viscuda des de la primera línia i amb apassionament.