Herències col·laterals

Vés amb compte amb el que deixes en herència. L’advocat Ernest Claramunt ha arribat a un acord amb la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys: li pagarà una pensió vitalícia i, a canvi, el magnífic pis de l’Eixample on ella viu ara passarà a ser de la família Claramunt després de la seva mort. Sens dubte, un negoci molt rendible. Llàstima que, passats els anys, la velleta no es mori. I que la família de l’advocat ja no pugui pagar-li la pensió i comenci a buscar solucions alternatives... i llàstima també que la Francesca, ella mateixa amb una història fosca a l’esquena, sigui un os inesperadament dur de rosegar. Llort és un dels autors amb més personalitat del gènere criminal en català , i Herències col•laterals , una novel•la intel•ligent, despietada i plena d’humor negre. Lluís Llort (1966) Signa les novel·les només com a Llort i alguns llibres com a Lewis York. El febrer del 1986 va començar a treballar al diari Avui. De moment encara hi treballa, al mateix diari, tot i l’agonia de la premsa en paper i els canvis d’adreça, de companys, de directors, de programaris d’edició, de propietaris, de capçalera (ara és El Punt Avui)... Ha publicat centenars d’articles, la majoria d’opinió, creació o crítica. Des del 1999 ha publicat vuit novel·les (la darrera, Si quan et donen per mort un dia tornes, apareguda a La Magrana) i deu títols infantils, ha col·laborat en cinc llibres col·lectius de narracions i ha escrit una vintena de guions per a sèries de televisió.